FALTA LA VOLUNTAT DE POSAR EN MARXA EL QUE LA LLEI DIU EN MATÈRIA D’INTEGRACIÓ LABORAL

FALTA LA VOLUNTAT DE POSAR EN MARXA EL QUE LA LLEI DIU EN MATÈRIA D’INTEGRACIÓ LABORAL

Fer complir la llei en matèria d’integració laboral a través dels plecs de contractació i de la inspecció i l’eliminació de les barreres físiques que permetin, a les persones amb diversitat, accedir al seu lloc de treball són algunes de les principals conclusions extretes del VI Fòrum «Clece per la Integració» que es va celebrar el passat dimarts 25 d’abril sota el lema «Feina, una porta a la integració», al Caixaforum de Palma.

El Fòrum, organitzat per l’empresa Clece, ha aplegat diferents actors implicats en la integració laboral de persones amb diversitat funcional per parlar de les barreres i les oportunitats laborals d’aquest col·lectiu, amb representants de l’Administració Pública, l’empresa privada, agents socials així com treballadors provinents d’aquest col·lectiu.

L’esdeveniment ha comptat amb la participació de Mercè Borràs, regidora de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma; Isabel Castro, directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral en el Govern de les Illes Balears; José María González Navarro, gerent de l’Institut Municipal de l’Esport (IME) de Palma de Mallorca; Manuel Zafra, expresident de l’Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física (ASPROM) —associació reconeguda amb el Premi Ramon Llull 2017— i Cristóbal Valderas Alvarado, president de Clece. De la mateixa manera, Mª Susana Sánchez Pons i David Juan Nicolás Seguí, treballadors del Centre Especial de Treball pertanyent a Clece, CISBA.

La trobada ha posat en relleu com les taxes d’activitat i atur per al col·lectiu de la discapacitat mostren valors clarament negatius en comparació amb el conjunt de la població. D’aquesta manera, segons les dades de l’última mostra de l’INE sobre el comportament de l’ocupació dins del col·lectiu de les persones amb discapacitat, corresponents al 2015, la inclusió laboral continua sent un compte pendent de la societat espanyola. Més concretament, la taxa d’atur d’aquest col·lectiu supera en deu punts la mitjana nacional (31%).

De la seva banda, Isabel Castro, directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral en el Govern de les Illes Balears, ha destacat que «l’Administració ha de garantir i millorar les condicions d’ocupabilitat de les persones amb diversitat funcional». A més, ha assenyalat la importància que des del Govern es dóna a la inclusió de clàusules socials que garanteixin que les empreses que es presentin a concursos públics compleixin la normativa vigent en matèria d’inserció laboral i compleixin els convenis col·lectius. «Volem contractar amb les empreses que ens aporten més valor», conclou.

José María González Navarro, gerent de l’Institut Municipal de l’Esport (IME) de Palma de Mallorca, ha comentat «que el primer és l’eliminació de les barreres físiques per a les persones amb diversitat funcional, i després l’aplicació de polítiques socials que afavoreixin la inserció laboral». D’altra banda, ha indicat que «fa falta molta pedagogia, ja que actualment hi ha un gran desconeixement sobre la problemàtica del col·lectiu amb discapacitat.»

«Les administracions tenen la capacitat, a través dels plecs de contractació, d’afavorir la integració laboral i garantir que l’import de licitació s’adequa a la qualitat dels serveis exigits. Les empreses no posem les condicions, ens adaptem al que el plec demanda», afirma Cristóbal Valderas, president de Clece. «Falta la voluntat de posar en marxa el que diu la llei en matèria d’integració laboral».

«Nosaltres entenem la nostra activitat gairebé com una nova categoria, com un quart sector, que integri l’activitat empresarial de la companyia amb l’orientació social per garantir la sostenibilitat del projecte social», hi afegeix Cristóbal Valderas.

Manuel Zafra, expresident de l’Associació Balear de Persones amb Discapacitat Física (ASPROM), ha posat de rellevància la importància que les empreses compleixin amb la Llei general de discapacitat, que fa més de 35 anys que és en vigor i que avui majoritàriament no es compleix. També ha destacat la importància que les diferents administracions són els primers que han de complir aquesta llei.

Per a Mercè Borràs, regidora de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma, la clau es troba en «la importància de la col·laboració i coordinació amb les empreses».

201 treballadors amb discapacitat a Clece a les Balears

El fòrum s’emmarca dins de Clece Social, el projecte social la companyia, que s’adreça a col·lectius socialment desfavorits com ara persones amb discapacitat, persones en risc d’exclusió social, dones que pateixen violència de gènere i joves aturats de llarga durada; així com a col·lectius amb necessitats d’atenció especials com ara infants i gent gran. Per a ells, la companyia desenvolupa quatre línies d’actuació: ocupabilitat, integració, sensibilització i atenció a les persones.

En aquest context, la tasca d’integració laboral duta a terme per Clece ha permès que, actualment, més d’un 9,6% de la seva plantilla procedeixi d’aquests col·lectius. Dels seus 71.982 treballadors a tot l’Estat, 6.926 són d’integració i cap a 5.500 tenen algun tipus de discapacitat. En el cas de les Balears, on Clece opera a través de les marques Lireba i el Centre Especial de Treball CISBA, compta amb 998 treballadors, dels quals 198 tenen alguna discapacitat, la qual cosa suposa gairebé el 20% de la plantilla.

La Mª Susana Sánchez Pons i en David Juan Nicolás Seguí són dos d’aquests treballadors de cafeteries gestionades per CISBA. La Susana era hostessa de vol fins que li van diagnosticar epilèpsia parcial i va haver de deixar el lloc de treball. «Vaig estar 6 anys sense aconseguir feina, fins i tot vaig tenir una oportunitat en la qual em van descartar quan els vaig dir que tenia una discapacitat. Vaig arribar a dubtar de mi mateixa. Aconseguir una feina va suposar per fi el meu alliberament personal.»

De la seva banda, en David Juan Nicolás treballava en la construcció fins que li van diagnosticar artritis reumatoide i un tribunal mèdic el va incapacitar per al lloc que exercia, cosa que li va suposar un cop d’allò més dur. En paraules d’en David, «després d’haver treballat des de molt jove i després de la discapacitat sobrevinguda que em va impedir continuar en el lloc de treball que exercia, ara valoro molt més la feina.»

Per a en David i la Susana «la clau és que les persones no es rendeixin davant l’adversitat i continuïn lluitant. L’esforç val la pena», conclouen.

Galería VI Foro por la Integración