«L’Administració Pública té l’accelerador perquè la inclusió laboral creixi exponencialment»

«L’Administració Pública té l’accelerador perquè la inclusió laboral creixi exponencialment»

  • Aquesta va ser una de les conclusions de Cristóbal Valderas, president de Clece, que va afegir la necessitat d’apostar per la formació com a mesura facilitadora de la inserció sociolaboral.
  • Dels prop de 75.000 treballadors de la companyia a tot Espanya, 7.547 són persones procedents de col·lectius vulnerables i 471 treballa a la regió Cantàbrica.

 

«Estem en el millor moment d’incorporació de col·lectius desfavorits però queda molt per fer. L’Administració Pública té l’accelerador perquè la inclusió laboral creixi exponencialment. Ells tenen les eines a la mà per incrementar la integració de persones de col·lectius desfavorits». Aquesta és una de les principals conclusions extretes del VIII Fòrum «Clece per la Integració» celebrat el passat 1 de març al Palacio de la Magdalena de Santander sota el lema «Parlem d’inclusió laboral?».

A la trobada s’ha posat en relleu la necessitat d’impulsar aliances entre l’empresa privada i l’Administració Pública, així com la necessitat d’apostar per la formació per reduir les taxes d’atur de les persones amb discapacitat, en risc d’exclusió o dones víctimes de violència de gènere.

Gema Igual Ortiz, alcaldessa de Santander, ha estat l’encarregada d’obrir aquest col·loqui que ha congregat a representants de l’Administració Pública, l’empresa privada, agents socials així com treballadors provinents d’aquests col·lectius com són: Roberto del Pozo López, regidor d’Autonomia personal de l’Ajuntament de Santander; Francisco Javier Gutiérrez Iglesias, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cabezón de la Sal; Tomás Castillo Arenal, gerent de l’Associació de persones amb discapacitat Amica; Cristóbal Valderas Alvarado, president de Clece, i María José M. N., víctima de violència de gènere i treballadora de Clece.

Com a representant d’un dels col·lectius més afectats, Tomás Castillo Arenal, gerent de l’Associació de persones amb discapacitat Amica, ha posat en relleu les últimes xifres: «Estem avançant. El 2017, s’ha batut el rècord de contractacions de persones amb discapacitat, més de 110.000 persones contractades».

Roberto del Pozo López, regidor d’Autonomia personal de l’Ajuntament de Santander, ha afegit que, sens dubte, «aquestes xifres reflecteixen un canvi de mentalitat de la societat i ens donen esperança, però és necessari continuar derrocant barreres i prejudicis».

De la seva banda, Javier Gutiérrez Iglesias, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cabezón de la Sal, ha destacat que «necessitem que les empreses i la indústria innovin per incloure aquests col·lectius. L’intercanvi d’idees és necessari entre l’administració publica i les empreses per formar les persones i ajudar-los a la seva incorporació al mercat laboral».

«Els ajuntaments no tenen capacitat en l’ocupació, però sí en la presa de decisió de les empreses que contracten, en els plecs de condicions i les clàusules socials», ha subratllat Cristóbal Valderas.

El punt de vista més humà i personal al problema l’ha posat María José M. N., víctima de violència de gènere i treballadora de Clece que representa «una fita en ella mateixa», en paraules de la moderadora del Fòrum, Elena Díez-Fuentes. Ella va començar el 2015 amb un contracte temporal que aviat es va transformar en indefinit i que li ha canviat la vida. «La feina m’ha donat la vida. Ha estat la meva teràpia. Començar a treballar per Clece m’ha permès valer-me per mi mateixa i recuperar la confiança», afegeix.

La formació com a mesura necessària en la inserció laboral

Un altre dels aspectes més repetits en el Fòrum ha estat la necessitat de fomentar la formació com a mesura facilitadora de la inserció sociolaboral. En aquest sentit, Cristóbal Valderas ha destacat el fort compromís fet en aquesta matèria en els darrers anys i, especialment, el 2017. «L’últim any, hem format més de 22.300 participants en 2.000 cursos de formació en els àmbits d’activitat de serveis socials, seguretat, serveis educatius, neteja i manteniment, entre d’altres. D’aquests, 1.192 eren persones amb discapacitat, 148 eren treballadors pertanyents al col·lectiu d’exclusió social i, 33, dones víctimes de violència de gènere».

Aquest compromís social de Clece per l’ocupabilitat i la formació és a l’ADN de l’empresa i ha fet possible que avui la companyia compti amb prop de 75.000 treballadors i presència a tot el territori nacional. D’aquests, 7.547 són treballadors de col·lectius desfavorits. En concret, a la regió Cantàbrica, la companyia compta amb 2.950 treballadors, 471 dels quals són persones procedents d’aquests col·lectius vulnerables.

Com a conclusions de la jornada, cadascun dels ponents ha resumit un objectiu o una esperança. «Aconseguir que la societat sigui conscient que els objectius que s’aconsegueixen són per a tothom», ha estat el que ha assenyalat Roberto del Pozo; Javier Gutiérrez ha afegit la importància de «treballar en formació, desenvolupament i innovació»; Tomás Castillo ha esmentat que «incloure és enriquir tota la societat»; María José M. N. ha dit que el seu somni és mantenir la seva feina i fer una mica més en formació per millorar, i, finalment, Cristóbal Valderas ha afegit que Clece té el repte de contractar 139 dones víctimes de violència de gènere segons el compromís adquirit a la III Edició dels Premis Compromís. Actualment, indica amb orgull: «Ja hem aconseguit la xifra de 49 llocs de treball. Hi estem treballant».