«Els treballadors de col·lectius vulnerables aporten motivació, implicació i milloren el clima laboral de les empreses»

«Els treballadors de col·lectius vulnerables aporten motivació, implicació i milloren el clima laboral de les empreses»

El IV Fòrum-Col·loqui «Clece per la Integració» tracta la integració laboral de col·lectius socialment vulnerables
Clece, promotora de la iniciativa, integra 6.549 persones d’aquests col·lectius en una plantilla de més de 73.200 treballadors

Valladolid, 3 de juny del 2016. Millorar l’ocupabilitat i explorar fórmules de cooperació pública i privada són algunes de les claus que contribuiran a un mercat laboral amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Aquesta és una de les conclusions principals extretes del IV Fòrum «Clece per la Integració» que es va celebrar ahir sota el lema «EMPLEANdo el talento» (OCUPANt el talent) al Teatre Calderón de Valladolid.

El Fòrum, organitzat per l’empresa Clece, va congregar diferents actors implicats en la integració de col·lectius socialment vulnerables com ara persones amb discapacitat, persones en risc d’exclusió social, víctimes de violència de gènere i joves en desocupació.
Per part de l’Administració, hi van intervenir Rafaela Romero Viosca, regidora delegada de Serveis Socials de l’Ajuntament de Valladolid i Carlos Raúl de Pablos Pérez, gerent regional de Serveis Socials de la Conselleria de Família i Igualtat d’Oportunitats de la Junta de Castella i Lleó. En representació del sector educatiu, hi va participar Felicidad Viejo Valverde, vicerectora d’alumnes de la Universitat de Valladolid, UVA, i, en l’àmbit de l’orientació laboral, va comptar amb Verónica Muñoz Salgado, orientadora laboral de l’Ajuntament de Valladolid. Per part de Clece, hi van assistir Cristóbal Valderas, president de Clece, i Purificación González, directora de Recursos Humans de Clece, que van donar la visió de l’empresa privada, mentre que els testimoniatges dels treballadors van venir de la mà de Melanie Blanco García i María Fernández Barrul, totes dues, treballadores de Clece.

Les experiències compartides per Melanie Blanco García, en representació del col·lectiu de joves, i de María Fernández Barrul, víctima de violència de gènere, van posar de manifest que malgrat la multicausalitat de les situacions de vulnerabilitat, tots aquests col·lectius comparteixen barreres d’accés al mercat laboral. Entre les principals barreres que es van posar de manifest en el Fòrum es troben l’escassa formació i qualificació; la falta de motivació; la baixa experiència, o la desinformació. Problemes als quals cal afegir condicionants de l’entorn com la precarietat laboral o els estereotips i els prejudicis socials.

Per combatre aquestes dificultats, Carlos Raúl de Pablos Pérez va insistir en el valor del pacte social. «L’èxit del model de Serveis Socials és precisament que la Junta no és l’única protagonista, sinó que es basa en la col·laboració amb les corporacions locals i en l’acord social». Aquest pacte social es posa de manifest en la II Estratègia Integrada de l’Ocupació 2016-2020, engegada per l’Administració autonòmica que contempla un Pla Laboral Específic per a col·lectius vulnerables. «Més que de despesa social, cal parlar d’inversió social, perquè cada euro que s’inverteix reverteix en la societat en més de 2,3 vegades», va diferenciar.

Des del paper de l’Administració local, Rafaela Romero Viosca va posar l’accent en el potencial de la col·laboració pública i privada, així com en una política pública responsable en relació amb mesures com la «inclusió de reserves de contractes per a Centres Especials de Treball i clàusules socials en els contractes públics», amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’ocupació a les persones i els col·lectius en situació desfavorida. Rafaela també va assenyalar la necessitat de treballar sobre la qualitat de l’ocupació per evitar que «els treballadors també siguin persones vulnerables a causa de salaris precaris».

Adequar la formació a la demanda laboral

Un dels grans reptes per fomentar la integració és el d’augmentar l’ocupabilitat de les persones mitjançant l’orientació, la formació professional i l’acompanyament cap a l’ocupació. Des de l’àmbit educatiu, Felicidad Viejo Valverde va comentar que els «estudiants troben un suport molt important en les pràctiques», per facilitar l’accés a l’ocupació. A més, des de la Universitat, una altra via que es fomenta és «la mobilitat, amb beques perquè els joves puguin anar fora, formar-se i agafar experiència». Des de l’àmbit de l’orientació laboral, Verónica Muñoz Salgado va assenyalar «la cronificació dels aturats de llarga durada com un problema de gran dimensió» dins de les diferents situacions de vulnerabilitat cap al mercat laboral.

La responsabilitat de l’empresa

Cristóbal Valderas Alvarado va explicar com «des de Clece s’ha treballat en un model integrador que demostra que l’ocupació desenvolupa una tasca clau en la igualtat d’oportunitats i en l’equitat social. Amb la col·laboració diària de 350 associacions, avui dia, 6.549 treballadors de la nostra plantilla procedeixen de col·lectius socialment vulnerables. En només tres anys, l’evolució ha estat de 3.000 a més de 6.500 persones». Entre aquests col·lectius vulnerables, el president de Clece va alertar sobre l’especial risc dels «més grans de 45 anys, molts dels quals aturats llarga durada i amb càrregues familiars». Purificación González Pérez va destacar la necessitat d’«afavorir l’engranatge en el triangle format pel tercer sector, l’Administració i les empreses» per aconseguir la integració d’aquestes persones en situació desfavorida que «aporten intangibles com la motivació, la implicació, millora del clima laboral i que són exemple de superació de situacions complicades».

En primera persona

En representació dels joves, Melanie Blanco García va donar un missatge d’optimisme, ja que ella podrà desenvolupar el seu treball de fi de carrera gràcies a l’oportunitat laboral que li ha donat Clece. Si bé Melanie, conscient dels grans reptes als quals s’enfronta la seva generació, va reivindicar, per als joves, «l’oportunitat de tenir una vida, una casa i no dependre dels pares, que també, en moltes ocasions, travessen moments de dificultat». De la seva banda, María Fernández Barrul, víctima de violència de gènere, va trobar en l’ocupació una sortida. «Amb la feina em sento realitzada i tinc la satisfacció d’ajudar els meus fills i de tenir la llibertat de valdre’m per mi mateixa». A totes les dones que han passat per la seva situació, les va animar «a no rendir-se, a treure’s del cap el “no puc” i que, en definitiva, sempre hi ha una sortida a la violència de gènere».